El TEA i la música…(en català)

Per David Poblete

Des de que Leo Kanner va formular les primeres descripcions al 1943 (Comeche & Vallejo Pareja, 2005), el TEA ha estranyat, apassionat i commogut no només a la comunitat científica, educativa, sinó sobretot a les famílies a les quals aquestes persones pertanyen i al repte que suposa el seguit de característiques, trets, que implica la convivència amb les persones amb TEA. Degut a la meva pròpia tasca professional, em veig sovint davant del repte de com ajudar a aquestes persones, com promoure la seva capacitat per expressar i identificar emocions i com establir canals de comunicació amb els altres. La música, la més abstracta de les arts, allà on el significat pròpiament dit fa aigües o es dissol en la subjectivitat personal, penso i he pogut constatar, representa una eina adient en molts casos de persones amb TEA, ja que precisament aquesta qualitat, permet transcendir la necessitat tant humana de la interacció verbal, i desplaçar-la cap a una interacció basada en sons, ritmes, harmonies, i de retruc, cap a estats d’ànim que s’originen en el interior de la persona, però que a través del complex, misteriós i apassionant món de la música feta en un grup, amb un altre, poden i es traslladen a un altre forma de comunicació, subtil i alhora profunda.

La llavor d’aquesta idea, es basa, en la meva doble formació com a psicòleg i músic, i a partir de l’article de Lozano & Alcaraz, (2012), en el qual els autors presenten els resultats d’una intervenció educativa realitzada en un petit grup d’alumnes (dos de educació primària i un d’educació secundària) en les seves capacitats d’expressió emocional i habilitats socials. Així doncs, aquest article ha esdevingut una inspiració i motor per la recerca i desenvolupament d’un projecte d’intervenció educativa adreçat a persones amb TEA, amb la música com a vehicle primari per la seva concepció.

 

Referències:

Comeche, M.I. & Vallejo-Pareja, M.A. (2005). Manual de terapia de conducta en la infancia. Madrid: Dykinson.

Lozano, J., & Alcaraz, S. (2012). Enseñanza de emociones y creencias en alumnos con trastornos del espectro autista: efectos sobre las habilidades sociales cotidianas. Revista de Educación, 358, 357–381. https://doi.org/10.4438/1988-592x-re-2011-358-082